Els edificis envelleixen, però no milloren amb els anys. Segons càlculs del sector, més de la meitat dels immobles residencials té més de 40 anys, no compleix amb les noves directrius del Codi Tècnic de l’Edificació i, molt menys, pot contribuir a aconseguir els objectius de reducció d’energia que marca la Unió Europea.

De fet, d’acord amb les dades que maneja el sector, més de vuit de cada 10 edificis a Espanya són ineficients i compten amb qualificacions energètiques -en una escala d’a G- per sota de la D, mentre la UE busca reduir l’ús d’energia primària del parc immobiliari un 16% per a 2030 i entre un 20% i 22% per a 2035.

Fons europeus, ajudes de les CCAA i bancs

I quina és la solució? Per descomptat, la seva rehabilitació. Per a aconseguir aquests mínims, haurien de rehabilitar-se a Espanya gran part dels edificis en els pròxims anys. Conscient de les dificultats, la UE assenyala la importància d’ajudes públiques com les dels fons europeus *Next *Generation, que poden cobrir entre el 40 i el 80% en funció de l’estalvi d’energia aconseguit, o les de plans autonòmics com *Rehabilita Madrid, que també pot aconseguir fins a un 80% de la inversió en ajudes.

A més, com les subvencions sovint solen percebre’s mesos després de la finalització de les obres, també està la possibilitat d’acudir a una entitat financera que endavant el finançament previ amb línies de préstecs associades a la rehabilitació residencial que permeten avançar en el projecte.

Es tracta d’un procés ‘clau en mà’ en el qual els professionals de l’entitat arriben a les comunitats de propietaris a través de les empreses especialitzades en aquesta mena de projectes, amb una oferta completa que inclou el projecte a realitzar, l’execució de l’obra, la gestió de les ajudes públiques i el finançament privat. D’aquesta manera, la comunitat de propietaris només s’ha d’encarregar de la presa de la decisió.

Tenint tot això en compte, desgranem les reformes més habituals que es poden escometre en les comunitats de propietaris per a, a més de millorar l’eficiència energètica de l’edifici, millorar la seva estètica, revaloritzar els immobles, complir amb la normativa europea i poder subscriure’s alhora a les línies d’ajudes públiques i al finançament previ de les entitats financeres.

Les reformes

Per a acabar amb l’excessiu fred dels edificis a l’hivern i amb la calor a l’estiu, la primera i la més evident de totes passa per l’aïllament tèrmic exterior. En agregar un aïllant en les façanes es minimitzen les pèrdues innecessàries d’energia, aconseguint reduir així la seva demanda de calefacció o refrigeració i també la seva qualificació energètica. A més, els sistemes *SATE permeten també renovar l’estètica exterior i incrementar el valor de l’immoble.

I si hi ha corrents d’aire? La substitució de finestres i elements de fusteria optimitza l’aïllament tèrmic. Aquesta mesura disminueix també la necessitat de calefacció i refrigeració i contribueix a una llar més confortable i a uns edificis més eficients.

Adeu també a les antigues calderes. La renovació o substitució de sistemes de calefacció, refrigeració o il·luminació, amb l’objectiu de reduir el consum energètic també estan subvencionades, igual que la instal·lació de sistemes eficients de climatització com l’aerotèrmia.

De la mateixa manera, si es busca un estalvi en la factura elèctrica i l’autonomia de les llars, la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a autoconsum de l’edifici també és una de les opcions contemplades per les ajudes públiques per a contribuir a reduir la demanda energètica dels habitatges.

Finalment, si en l’edifici viuen persones amb mobilitat reduïda i preocupa el tema de l’accessibilitat, una altra de les reformes possibles passa per la instal·lació d’ascensors, rampes o adaptació d’espais comuns amb l’eliminació d’obstacles com a graons, vores o desnivells.

És important i fonamental que l’edifici es mantingui en bon estat perquè els immobles no són res mes i ni més ni menys que part d’un edifici i és part del nostre habitatge.

InversionesBCN